Pere Portabella (Figueres, 1927) és una de les figures més singulars i decisives de la cultura contemporània. Cineasta, productor i activista polític, la seva trajectòria ha fet del cinema no sols un espai d'invenció formal, sinó també un lloc de pensament crític i d'articulació entre disciplines, generacions i esferes de la vida col·lectiva.
Com a productor, ha materialitzat obres fonamentals de la modernitat cinematogràfica espanyola, obrint bretxes en la indústria cinematogràfica del règim franquista i sortejant els engranatges de la seva censura, en films llegendaris com Los golfos de Carlos Saura, El cochecito de Marco Ferreri i Viridiana de Luis Buñuel. Com a cineasta, ha desenvolupat des de Catalunya una obra radical i inclassificable, en permanent tensió entre la pulsió poètica (No compteu amb els dits, Nocturn 29, Umbracle), la interpel·lació política (El sopar, Poetes catalans, Informe general I i II), la reivindicació conceptual (Vampir-Cuadecuc, Miró l'altre, Mudanza) o l'exploració de noves narratives (Pont de Varsòvia, El silenci abans de Bach). Les seves pel·lícules descodifiquen els llenguatges normatius i eixamplen els límits del cinema en diàleg amb altres formes artístiques, i per això són un referent per a diverses generacions de creadors i pensadors, que busquen estendre aquesta reivindicació de la centralitat del cinema des de l'experiència formal.
Però la figura de Portabella no s'esgota a la seva filmografia. La seva trajectòria política abasta l'activació de múltiples espais de mobilització antifranquista, com la fundació de l'Assemblea de Catalunya; la restitució de la legitimitat institucional, amb l'organització i la posada en escena del retorn de l'exili del president de la Generalitat Josep Tarradellas; la implantació de la democràcia, amb la seva elecció com a senador i membre de la comissió de la Constitució de 1978 i com a diputat independent del Parlament de Catalunya a les llistes del PSUC; i en el seu compromís sempre renovat amb els moviments socials alternatius contemporanis.
Per tot això, Portabella encarna una manera poc freqüent d'intervenció pública: la de qui uneix radicalitat estètica, coratge cívic i una mirada propositiva cap al futur compartit, amb la capacitat de crear ponts entre postures i formes de pensament diversos.
Parlar de Pere Portabella és parlar d'una obra, però també d’un impuls transmissible; una manera de posar en moviment idees, aliances i maneres de fer. Per això el motiu dels seus cent anys no es planteja com una commemoració retrospectiva, sinó com una activació del seu llegat. Acció Portabella neix precisament d'aquest impuls: reconèixer en la seva trajectòria una invitació renovada a pensar el cinema, l'art, la política ciutadana i la cultura com a espais d'unió, d'imaginació crítica i d'acció transformadora.
Per a més informació, podeu consultar la web de Pere Portabella.